El Bloc: El consell de la setmana

Ets estranger resident a Catalunya? T’explico com funcionarà la teva herència.

Si ets estranger, resideixes a Catalunya i tens un mínim de patrimoni, ja sigui aquí o al teu país d’origen o inclús a ambdós llocs, convé que tinguis present quin destí vols que es doni a aquest patrimoni el dia que tu faltis. Per a molta gent no és agraït plantejar-se aquests assumptes, però és important fer-ho si vols evitar problemes en un futur a aquells qui t’estimes.

Pensa que, depenent d’on tinguis la teva residència efectiva, se t’aplicarà la normativa catalana o la del teu país d’origen en matèria de successions, i això és de vital importància, sobretot si no has fet testament, ja que afectarà a tot el teu patrimoni, independentment de en quin país estigui localitzat.

Per exemple, a Catalunya, per defecte, els teus legitimaris s’hauran de repartir una quarta part de tots els teus béns, tant els d’aquí com els de fora. Una altra qüestió molt important és que a Catalunya es reconeixen els mateixos drets hereditaris a la teva parella, encara que no hi estiguis casat, en detriment dels teus parents al país d’origen.

Aquestes qüestions no tenen per què ser negatives, però les has de tenir present alhora de valorar si et convé fer el teu testament en un sentit o un altre. Des del Bufet Molina Bosch et recomanem que, si et trobes en una situació com la que et proposem, formalitzis un testament, que té un cost relativament assumible i evita molts maldecaps als teus possibles successors.

En el cas que decideixis que sí que vols fer testament, i siguis ciutadà de la Unió Europea, pots demanar, a més, que l’Estat en el que has testat comuniqui una còpia d’aquest testament al teu país d’origen, i viceversa; és a dir, si has testat al teu país d’origen, pots demanar que ho comuniquin a l’estat espanyol, de manera que no hi haurà dubte de quin ha estat el teu últim testament vàlid, i agilitzaràs molt més els tràmits als teus successors el dia que tu faltis, que desitgem des del Bufet Molina Bosch que sigui ben llunyà.

Trencar amb la parella o el cònjuge i separar-vos quan hi ha fills menors d’edat en comú pot suposar un problema que us pot acompanyar la resta de la vida si no es fa bé. I és que cal tenir en compte que si bé a partir d’ara deixareu de compartir la vida en comú amb la vostra parella o cònjuge, no deixareu de tenir mai més aquesta condició: la de ser els pares dels vostres fills.

L’extinció de la vida en comú quan hi ha fills menors d’edat comporta haver de regular una sèrie de qüestions que regiran la vostra vida fins, com a mínim, que els vostres fills assoleixin la majoria d’edat.

S’ha de tenir present que una de les qüestions que caldrà resoldre és si la guarda dels fills l’exercireu de forma conjunta o bé l’exercirà un dels dos progenitors en exclusiva. Només aquesta qüestió ja determinarà la forma de relacionar-vos amb ells, ja que una guarda conjunta comportarà que el període de convivència amb els pares estigui més equilibrat entre els dos. En canvi, en l’exclusiva, el progenitor que no tingui la guarda tindrà dret a un règim d’estades molt més reduït.

També caldrà establir qui s’atribuirà l’ús de l’habitatge familiar, o si un dels progenitors haurà de pagar a l’altre una pensió d’aliments per als fills. En aquest sentit convé aclarir que el fet d’establir una guarda conjunta no implica que no s’hagi de pagar una pensió d’aliments; això dependrà de les circumstàncies de cada progenitor.

Per últim, també hi ha qüestions no menys importants que cal resoldre, com ara la venda o repartiment del patrimoni en comú –si és que n’hi ha-; si convé establir una prestació periòdica d’un cònjuge a l’altre perquè, si no, un es veuria més perjudicat que l’altre; o bé, si cal que l’un pagui a l’altre una compensació econòmica pel fet que, per exemple, hagi treballat per a la casa molt més que el primer, i aquest hagi augmentat el seu patrimoni personal substancialment.

Per tant, si voleu que la vostra separació o divorci siguin una solució i no pas un nou problema, cal que compteu amb l’assessorament d’un advocat especialista en dret de família.

Pensar en planificar la teva herència pot semblar una qüestió de mal averany, però els avantatges que proporciona són tan elevats, que val la pena tenir-ho en compte, sobretot si tens un patrimoni mínimament elevat.

Fer un testament et servirà per decidir qui han de ser els teus hereus i qui no, si vols establir un llegat específic a algú en paticular, si vols distribuir els teus béns de forma concreta, etc. No seria estrany, per exemple, que un descendent o un ex-cònjuge amb qui mantens una mala relació acabés rebent una part considerable de la teva herència, si no ho has deixat ben lligat a temps. Especialment delicat és el tema de matrimonis amb fills provinents d’anteriors relacions. La relació entre uns i altres sovint es torça quan falta un dels cònjuges i cal repartir-se la seva herència. Tot això no són qüestions trivials i, si no ho planeges bé, pot comportar molts conflictes entre familiars que fins aquell moment tenien bona relació.

A més, també has de tenir en compte les qüestions fiscals. Si tens un patrimoni considerable, convé que reparteixis els diners en productes que els teus hereus puguin liquidar ràpidament per poder pagar les despeses i impostos de l’acceptació de l’herència. També, per què no, pensar a fer donacions en vida o invertir els diners en productes financers fiscalment més favorables. El resultat serà el mateix, però el cost molt menor.

I si tens un negoci familiar i vols assegurar-ne la continuïtat, el teu instrument és el pacte successori. Un mitjà ideal per assegurar que aquell hereu/va que actualment s’està deixant les banyes per mantenir o expandir el teu negoci serà qui en un futur en rebi la direcció, sense descuidar la resta de familiars que també hi puguin estar participant.

En definitiva, si no vols que es trenqui l’harmonia entre els qui han de ser els teus hereus quan tu no hi siguis, pensa a planificar la teva herència i així deixaràs no només un bon record, sinó també un bon llegat.