Diem que una norma és draconiana quan entenem que és excessivament severa, quan el càstig és absolutament desproporcionat en relació a la conducta que se sanciona. Ara bé, perquè l'anomenem d'aquesta manera?
Aquesta denominació arrenca fa més de 2.600 anys. Concretament, fou el 621 a.C quan Dracó de Tessàlia va rebre l'encàrrec de recollir per escrit per primer cop totes les lleis que s'aplicaven a Atenes, però que s'havien transmès de forma oral. Precisament l'oralitat havia fet que els jutges, que formaven part de les oligarquies, les havien estat aplicant massa sovint de forma completament arbitrària i abusiva.
Així doncs, Dracó va redactar un codi que recopilava les normes de dret més comunes perquè els ciutadans tinguessin una major seguretat jurídica. El problema és que Dracó va anar molt més enllà; segurament amb la intenció de posar ordre de forma dràstica en un moment de tensió social, va establir un sistema de penes absolutament desproporcionat, que afavoria clarament les oligarquies predominants: un simple robatori podia comportar una pena de mort; un deute impagat convertia el deutor en esclau al servei del seu creditor; etc.
Aquest sistema va crear molt malestar entre la població i la majoria de normes es van derogar pocs anys després, cap al 594 a.C., quan Soló va aprovar la seva Constitució.
Des del Bufet Molina Bosch rebutgem absolutament les normes draconianes, però malauradament últimament se n'estan aprovant algunes que se'n podrien considerar, salvant les distàncies amb les d'èpoques pretèrites.
Viquipèdia. L'enciclopèdia lliure (versió en català).
V.A. Historia de Grecia antigua. Madrid: Editorial Cátedra, 1989.