Otto Preminger va dirigir aquesta pel·lícula el l959 a partir d'un guió extret d'una novel·la de Robert Traver i interpretada en els papers principals per James Stewart, Lee Remick, Ben Gazzara i George C. Scott.
La pel·lícula narra el judici d'un assassinat, comès per un jove tinent de l'exèrcit americà (Ben Gazzara) que ha mort el presumpte violador de la seva dona (Lee Remick). S'encarregarà de la seva defensa un tranquil i decadent advocat amb no massa feina i no gaires diners i que, tot i això, passael seu temps pescant i tocant el piano en companyia d'un vell amic, en una indefinida i suposadament idíl·lica petita ciutat americana.
Es va rodar en blanc i negre, però la música de jazz de Duke Ellington que subratlla l'acció, era moderna aleshores i encara ho és ara. Res és balder en aquest film; inclús els títols de crèdit que apareixen al final són avantguardistes i donen pistes, o no, sobre com es resoldrà el cas.
Aquesta gran pel·lícula va obtenir set nominacions als Oscars, però els va perdre injustament, a parer meu, davant d'un altre gran film: BEN-HUR.
La filmografia nord-americana té molts i grans títols en el gènere de “judicis”, però sempre he tingut debilitat per aquesta pel·lícula; permet que un actoràs com James Stewart es llueixi entre les grans interpretacions del seu ajudant, del fiscal, del jutge, de l'acusat i de la dona d'aquest.
És a través de les declaracions i intervencions en el judici de tots ells que tenim coneixement de la història. Són els diferents punts de vista dels personatges el que proporciona l'extraordinària ambigüitat a la pel·lícula, la qual cosa fa que al final l'espectador no sàpiga si l'acusat és culpable o innocent. Preminger es limita a exposar el judici amb llargs i elaborats plans on ningú sembla dir la veritat.
Deutora també, al meu parer, del gènere del “trhiller”, música, blanc i negre, ambient claustrofòbic i personatges amb “passat”,
ANATOMIA DE UN ASESINATO és per aquestes raons i moltes més, una de les pel·lícules preferides del
Bufet Molina Bosch. Si sou advocats, no deixeu de veure-la; assistireu a un gran judici i a uns grans interrogatoris de part, de testimonis i de pèrits.
