En època medieval es van crear i generalitzar uns mecanismes per afavorir els vincles i les xarxes de relacions entre els estaments de poder territorial. Es tracta del contracte feudovassallàtic.
Aquest contracte es podia concertar entre iguals amb caràcter indefinit, o bé perquè un castlà guardés el castell d'un castellà amb caràcter temporal, o bé per reclutar cavallers, també amb caràcter temporal.
El contracte feudovassallàtic comportava que el senyor concedia un feu al vassall, és a dir, un territori concret, més o menys extens. El vassall en podria cobrar rendes, però a canvi havia de jurar fidelitat al senyor, proporcionar-li homes i armes quan els necessités i, generalment, defensar el seu territori de possibles enemics, encarregar-se del govern i d'administrar justícia.
L'acte d'homenatge i el jurament de fidelitat comportava tot un cerimonial amb transcendència pública, que donava més seguretat a un contracte que la majoria de les vegades era de caràcter verbal.
És clar que aquest sistema va servir per garantir l'estatus d'un determinat ordre social, l'aristocràtic, i a això hi va ajudar el fet que els feus no es podien segregar per repartir-los sinó que s'havien de transmetre en bloc i sense que les dones hi poguessin participar.
Bibliografia
SALRACH MAES, JOSEP MARIA. Història medieval de Catalunya. Barcelona: edicions Proa, S.A., 1998.
