Qui més qui menys coneix a grans trets què significa tenir una concepció dretana o esquerrana de la política, però, sabeu com es va originar aquesta definició tan peculiar?
Ens hem de traslladar als orígens de la revolució francesa. Concretament ens hem de situar als últims dies d'agost de 1789, al Palau de Versailles. Després que els diputats de l'Assemblea Nacional s'haguessin atribuït unilateralment la sobirania legislativa en detriment del poder reial, tocava redactar la que seria una de les primeres constitucions de l'era moderna.
Un dels apartats que calia debatre i que va provocar motius de discòrdia entre els diputats, fou el de com construir el nou sistema legislatiu. Els diputats més conservadors preferien optar per un sistema bicameral, de manera que una de les cambres fos integrada per senadors designats entre els membres més afins al poder, i l'altra estigués composta per diputats elegits pels ciutadans mitjançant sufragi universal; a més, el rei (aleshores encara n'hi havia, a França), podria vetar qualsevol de les lleis que aprovés el Parlament. Per contra, els diputats més progressistes advocaven per un sistema unicameral amb diputats elegits únicament pels ciutadans; pel que fa al dret de veto del rei, tindria només efectes suspensius de forma temporal.
Per acabar decidint sobre aquesta qüestió, es va dur a terme una votació una mica peculiar: tots els diputats que estiguessin a favor de la primera de les postures, s'haurien de situar al costat dret del president de l'assemblea; els partidaris de la segona postura, se situarien a l'esquerra. Els vencedors foren els de l'esquerra, però des d'aleshores ha quedat la concepció que les tendències polítiques més progressistes i radicalment democràtiques són idees d'esquerres, i les que defensen postures més conservadores i limitadores de drets polítics són idees de dretes.
Els advocats del Bufet Molina Bosch tenim la nostra pròpia concepció de la política, però som capaços de defensar els interessos de qualsevol persona, independentment del costat del president al que hagués preferit situar-se al Palau de Versailles, perquè creiem en la justícia universal i el dret de defensa de tothom.
CASTELLS OLIVÁN, IRENE.La revolución francesa, 1789-1799. Madrid: Editorial Síntesis, 1997.
