Segur que has sentit parlar aquests dies de la doctrina Botín arran del judici que ha començat a Palma contra la infanta Cristina i d’altres acusats per corrupció, blanqueig de diners, delicte fiscal, etc. A continuació mirarem de fer-vos entendre en què consisteix aquesta doctrina.
En tot procediment penal poden concórrer tres parts que formulin acusació contra algú: el Ministeri Fiscal, que és qui defensa la legalitat vigent; l’acusació particular, que defensa els interessos del particular que ha estat víctima del delicte; i l’acció popular, que defensa la legalitat sense ser ni Ministeri Fiscal ni ser víctima del delicte en sentit estricte.
Ens trobem un d’aquests últims supòsits, per exemple, quan un partit polític considera que ha d’actuar contra un o varis polítics del seu partit que estan acusats de delicte fiscal o de corrupció o de blanqueig de diners. En aquests casos el Ministeri Fiscal pot acusar perquè defensa la legalitat que ha estat alterada; l’acusació particular, és a dir, l’advocat de l’estat defensa el Ministeri d’Hisenda (la víctima del delicte); i l’acció popular defensa també la legalitat però en representació del partit polític, que no és víctima del delicte.
Doncs bé, la doctrina Botín la va establir el Tribunal Suprem i diu que quan ni el Ministeri Fiscal, ni l’acusació particular acusen a algú però sí que ho fa l’acusació popular, el jutge no pot decidir que es faci el judici contra l’acusat.
Aquest és el cas de la infanta Cristina: ni el Ministeri Fiscal ni l’advocacia de l’estat l’acusen i només ho fa el sindicat Manos Limpias (acció popular). Per això la defensa de la infanta demana que se l’exclogui del judici.
