En una situació de divorci o de ruptura de parella de fet, pot algun dels membres del matrimoni o de la parella de fet reclamar per a sí mateix (no per als fills) una prestació dinerària periòdica a càrrec de l’altre? Depèn. I depèn de què? Doncs de varis factors que s’han de posar en conjunt. Principalment depèn de com ho valori el jutge en cada cas. Ara bé, els advocats del Bufet Molina Bosch, a partir de la nostra experiència, identifiquem alguns dels aspectes que sempre acostumen a tenir en compte els jutges. Són els següents:
Algun dels membres de la parella ha deixat de treballar durant molts anys per fer-se càrrec de la gestió de l’habitatge i dels fills comuns, i per això ha depès econòmicament de l’altre totalment? Algun dels membres ha treballat al negoci de l’altre sense cobrar o cobrant una quantitat molt inferior a la que suposaria un salari adequat a aquell lloc de treball? Quins estudis té? Quina edat? Quina experiència professional? Quines habilitats?
I per altra banda, quina capacitat econòmica té el cònjuge que sí ha treballat? Quin ritme de vida han mantingut en comú? Quin ritme de vida podria assumir cada un d’ells després de la separació o divorci?
Depenent de com es valorin tots aquests factors en conjunt, el jutge atorgarà una prestació periòdica que pot tenir una durada indefinida o temporal i per un import més o menys elevat.
Per exemple, si la persona que cuidava l’habitatge i els fills té possibilitats reals d’incorporar-se al mercat laboral, segurament la prestació serà temporal. Si no, serà indefinida.
En qualsevol cas, recordem-ho, això no afecta a la pensiód’aliments que els pares hagin de satisfer a cada un dels seus fills per cobrir les seves necessitats d’habitatge.
