Els celtes foren pobles d'origen indoeuropeu que es van establir a l'Europa central a finals del segon mil·leni a.C. i que es van anar escampant per diversos punts del continent al llarg del primer mil·leni, i també van arribar fins a les illes britàniques.
Es té constància que molts d'aquests pobles celtes tenien calculat perfectament quin era el preu de l'honor que tenia cada persona. Aquest valor era més elevat o reduït en funció de diversos factors, com ara la posició social, la riquesa personal, capacitats professionals, etc. i servia per calcular qualsevol indemnització que hagués de cobrar perquè hagués estat ultratjat o perjudicat per algú altre. La quantitat exacte que hauria de cobrar dependria també de la gravetat de l'acció que l'havia perjudicat; era més baixa si l'havien insultat i molt més alta si l'havien assassinat. En aquest últim cas, però, qui rebia la indemnització eren els descendents del mort, òbviament.
El que ens ha semblat curiós d'aquest sistema als membres del
BufetMolina Bosch, és que un celta naixia amb un valor del seu honor, però podia augmentar-lo, i el que és més sorprenent, disminuir-lo, si adquiria noves capacitats, augmentava la seva fortuna o la reduïa, o inclús si cometia algun delicte o ignomínia, com ara robar menjar, acollir a un fugitiu de la justícia o realitzar tasques impròpies del rang (que un cap tribal treballés, per exemple).
Viquipèdia. L'enciclopèdia lliure (versió en català).
I celti. Milano: Gruppo Editoriale Fabbri, 1991.
