Els salaris i pensions són embargables. Això vol dir que tant un jutjat com una administració recaptadora (l’Agència Tributària, la Seguretat Social, etc.) poden embargar el salari o la pensió. És més, encara que sigueu propietaris d’algun immoble, la llei obliga a embargar primerament el salari o la pensió abans que l’immoble, per més que amb la subhasta de l’immoble es pogués liquidar el deute molt més ràpidament.
Ara bé, els embargaments de salaris o pensions han de respectar uns límits per evitar que es pugui deixar a la persona sense ingressos. Així, mentre que el salari mínim interprofessional és inembargable, les quantitats que excedeixin del salari mínim es podran embargar segons l’escala següent: per la quantitat addicional que sobrepassi el salari mínim fins el límit del doble del salari mínim un 30% d’aquesta quantia addicional; un 50% pel triple; un 60% pel quàdruple, un 75% pel quíntuple i un 90% per la resta de quanties addicionals.
Hi ha, però, una excepció a aquesta regla general, que es dóna quan el deute prové d’una pensió d’aliments. En aquests casos el jutge que embargui podrà decidir l’import que cregui convenient sense necessitat de respectar el salari mínim interprofessional, ja que es considera preferent el dret del menor a ser alimentat.
Així doncs, des del Bufet Molina Bosch recomanem que si no podeu pagar una pensió d’aliments perquè us han disminuït els ingressos, consulteu ràpidament amb el vostre advocat i li pregunteu si és possible modificar la sentència que estableix l’obligació d’aliments. Això de ben segur que us evitarà molts mal de caps.
