Els pisos que integren un edifici poden formar part d’una comunitat de propietaris, d’una unitat que pertany a un únic propietari, i també podem trobar-nos pisos llogats en comunitats de propietaris. La qüestió és esbrinar a qui li pertoca en cada cas costejar les reparacions que afecten a les canonades i conduccions de l’edifici, depenent d’on s’hagi d’actuar.
Sobre això no hi ha un criteri unificat i depèn sovint de com estigui dissenyat cada edifici, però a trets generals, l’arrendatari d’un pis haurà de costejar les reparacions de les conduccions d’aigua o gas quan la fuita se situï en un punt entre la clau de pas i l’habitatge particular. Des de la clau de pas fins als comptadors se n’ocuparà el propietari. En els casos de comunitats de propietaris, es pot fixar als estatuts que cada propietari costegi les reparacions que afectin als trams des del quadre general de comptadors o bé des del comptador particular fins a l’habitatge o bé des de la clau de pas que hi hagi fora de cada habitatge. Això dependrà del disseny concret de cada edifici.
Pel que fa a les canonades d’aigües residuals, normalment se segueix el criteri que paga l’arrendatari si es pot actuar des de dins de l’habitatge, i ho paga el propietari si cal actuar des de fora. En casos de comunitats de propietaris s’aplica el mateix criteri.
El Bufet Molina Bosch us recomanem que tingueu en compte aquests criteris tan senzills per resoldre fàcilment els conflictes que poden sorgir entre arrendataris, propietaris i comunitats de veïns alhora de costejar aquest tipus de reparacions.
