El Bloc: Dret de família

Trencar amb la parella o el cònjuge i separar-vos quan hi ha fills menors d’edat en comú pot suposar un problema que us pot acompanyar la resta de la vida si no es fa bé. I és que cal tenir en compte que si bé a partir d’ara deixareu de compartir la vida en comú amb la vostra parella o cònjuge, no deixareu de tenir mai més aquesta condició: la de ser els pares dels vostres fills.

L’extinció de la vida en comú quan hi ha fills menors d’edat comporta haver de regular una sèrie de qüestions que regiran la vostra vida fins, com a mínim, que els vostres fills assoleixin la majoria d’edat.

S’ha de tenir present que una de les qüestions que caldrà resoldre és si la guarda dels fills l’exercireu de forma conjunta o bé l’exercirà un dels dos progenitors en exclusiva. Només aquesta qüestió ja determinarà la forma de relacionar-vos amb ells, ja que una guarda conjunta comportarà que el període de convivència amb els pares estigui més equilibrat entre els dos. En canvi, en l’exclusiva, el progenitor que no tingui la guarda tindrà dret a un règim d’estades molt més reduït.

També caldrà establir qui s’atribuirà l’ús de l’habitatge familiar, o si un dels progenitors haurà de pagar a l’altre una pensió d’aliments per als fills. En aquest sentit convé aclarir que el fet d’establir una guarda conjunta no implica que no s’hagi de pagar una pensió d’aliments; això dependrà de les circumstàncies de cada progenitor.

Per últim, també hi ha qüestions no menys importants que cal resoldre, com ara la venda o repartiment del patrimoni en comú –si és que n’hi ha-; si convé establir una prestació periòdica d’un cònjuge a l’altre perquè, si no, un es veuria més perjudicat que l’altre; o bé, si cal que l’un pagui a l’altre una compensació econòmica pel fet que, per exemple, hagi treballat per a la casa molt més que el primer, i aquest hagi augmentat el seu patrimoni personal substancialment.

Per tant, si voleu que la vostra separació o divorci siguin una solució i no pas un nou problema, cal que compteu amb l’assessorament d’un advocat especialista en dret de família.

Pensar en planificar la teva herència pot semblar una qüestió de mal averany, però els avantatges que proporciona són tan elevats, que val la pena tenir-ho en compte, sobretot si tens un patrimoni mínimament elevat.

Fer un testament et servirà per decidir qui han de ser els teus hereus i qui no, si vols establir un llegat específic a algú en paticular, si vols distribuir els teus béns de forma concreta, etc. No seria estrany, per exemple, que un descendent o un ex-cònjuge amb qui mantens una mala relació acabés rebent una part considerable de la teva herència, si no ho has deixat ben lligat a temps. Especialment delicat és el tema de matrimonis amb fills provinents d’anteriors relacions. La relació entre uns i altres sovint es torça quan falta un dels cònjuges i cal repartir-se la seva herència. Tot això no són qüestions trivials i, si no ho planeges bé, pot comportar molts conflictes entre familiars que fins aquell moment tenien bona relació.

A més, també has de tenir en compte les qüestions fiscals. Si tens un patrimoni considerable, convé que reparteixis els diners en productes que els teus hereus puguin liquidar ràpidament per poder pagar les despeses i impostos de l’acceptació de l’herència. També, per què no, pensar a fer donacions en vida o invertir els diners en productes financers fiscalment més favorables. El resultat serà el mateix, però el cost molt menor.

I si tens un negoci familiar i vols assegurar-ne la continuïtat, el teu instrument és el pacte successori. Un mitjà ideal per assegurar que aquell hereu/va que actualment s’està deixant les banyes per mantenir o expandir el teu negoci serà qui en un futur en rebi la direcció, sense descuidar la resta de familiars que també hi puguin estar participant.

En definitiva, si no vols que es trenqui l’harmonia entre els qui han de ser els teus hereus quan tu no hi siguis, pensa a planificar la teva herència i així deixaràs no només un bon record, sinó també un bon llegat.

Permetre que els teus fills faltin a classe de forma reiterada durant l’etapa obligatòria (des de primer de primària fins l’últim curs de l’educació secundària obligatòria), pot sortir molt car, literalment. Això és el que els ha passat a uns pares del País Valencià, que els han condemnat a una multa de 1.440,00 € per haver comès un delicte d’abandonament de família, al no haver portat els seus fills a l’escola de forma seguida i reiterada durant diversos mesos i per no haver escolaritzat a un altre dels fills fins als vuit anys.

En aquest cas l’òrgan judicial ha considerat que el fomentar o el no posar límit a l’absentisme escolar suposa un incompliment clar dels deures assistencials dels pares, fet que pot truncar les possibilitats que als fills els ofereix l'aprofitament de la vida en l'àmbit educatiu.

A més a més, en casos com aquests també és possible que de forma paral·lela als jutjats, els organismes que vetllen pels interessos dels menors, com ara la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), intervinguin i prenguin mesures que poden consistir des de fer un seguiment de la situació a inclús retirar la potestat parental i nomenar un tutor que es faci càrrec dels menors.

Des del Bufet Molina Bosch volem remarcar que els casos d’abandonament de família per no portar els fills a l’escola es produeixen sobretot quan hi ha un deixament de les obligacions per part dels progenitors, però que en casos en què aquests proporcionen una educació alternativa no té perquè ser considerat com a deixament de les obligacions i, per tant, no té perquè haver-hi delicte.