El Bloc: Herència

Ets estranger resident a Catalunya? T’explico com funcionarà la teva herència.

Si ets estranger, resideixes a Catalunya i tens un mínim de patrimoni, ja sigui aquí o al teu país d’origen o inclús a ambdós llocs, convé que tinguis present quin destí vols que es doni a aquest patrimoni el dia que tu faltis. Per a molta gent no és agraït plantejar-se aquests assumptes, però és important fer-ho si vols evitar problemes en un futur a aquells qui t’estimes.

Pensa que, depenent d’on tinguis la teva residència efectiva, se t’aplicarà la normativa catalana o la del teu país d’origen en matèria de successions, i això és de vital importància, sobretot si no has fet testament, ja que afectarà a tot el teu patrimoni, independentment de en quin país estigui localitzat.

Per exemple, a Catalunya, per defecte, els teus legitimaris s’hauran de repartir una quarta part de tots els teus béns, tant els d’aquí com els de fora. Una altra qüestió molt important és que a Catalunya es reconeixen els mateixos drets hereditaris a la teva parella, encara que no hi estiguis casat, en detriment dels teus parents al país d’origen.

Aquestes qüestions no tenen per què ser negatives, però les has de tenir present alhora de valorar si et convé fer el teu testament en un sentit o un altre. Des del Bufet Molina Bosch et recomanem que, si et trobes en una situació com la que et proposem, formalitzis un testament, que té un cost relativament assumible i evita molts maldecaps als teus possibles successors.

En el cas que decideixis que sí que vols fer testament, i siguis ciutadà de la Unió Europea, pots demanar, a més, que l’Estat en el que has testat comuniqui una còpia d’aquest testament al teu país d’origen, i viceversa; és a dir, si has testat al teu país d’origen, pots demanar que ho comuniquin a l’estat espanyol, de manera que no hi haurà dubte de quin ha estat el teu últim testament vàlid, i agilitzaràs molt més els tràmits als teus successors el dia que tu faltis, que desitgem des del Bufet Molina Bosch que sigui ben llunyà.

Pensar en fer testament és una qüestió que pot semblar incòmode a certa edat, però realment té la seva importància en molts aspectes.

En primer lloc, perquè t’assegura que el teu patrimoni es repartirà exactament com tu vols entre aquells que tu desitgis, evitant que els diferents hereus hagin de compartir béns o diners i crear confusió, malentesos o conflictes de gestió del patrimoni.

En segon lloc, perquè si estàs emparellat però no casat ni registrat, la teva parella haurà d’acreditar aquesta relació. I si tens descendents d’una anterior relació que no tenen res a veure amb la teva parella, aquesta situació pot portar problemes fruit de rancúnies que no havien aflorat en vida teva.

En tercer lloc, si tens fills menors, si no estableixes qui vols que se n’ocupi en cas que tu faltis, això pot afectar-los especialment per les tensions que pot provocar entre els teus familiars.

Finalment, perquè si ets estranger que resideixes a Catalunya, caldrà que la teva parella de fet acrediti quina normativa s’ha d’aplicar a la teva successió, mentre que si has fet testament tu ja ho pots deixar establert. Aquesta és una qüestió importantíssima en parelles de fet de nacionalitats diferents.

Així doncs, des del Bufet Molina Bosch et recomanem que, si disposes d’un cert patrimoni i una situació familiar mínimament complexa, t’assessoris i facis un testament que reculli com vols endreçar la teva successió futura.

La resposta és que sí; ningú està obligat a romandre en copropietat amb altres persones de forma indefinida. Posem per cas uns germans que hereden a parts iguals l’habitatge dels seus pares.

Així doncs, per acabar amb la situació de copropietat cal  que et posis d’acord amb la resta de titulars de l’immoble per tal de vendre’l, o que aquests altres titulars et comprin la teva part pel preu que pacteu.

Ara bé, en el cas que no us poseu d’acord i vegis que el tema s’eternitza, des del Bufet Molina Bosch recomanem que iniciïs una procés judicial per tal de posar fi a la situació de copropietat. Aquest procediment es coneix com a procediment de divisió de la cosa comuna perquè, en cas que sigui físicament factible, pots demanar al jutjat que divideixi l’immoble per tal que cada un dels propietaris es quedi una part.

No obstant en la majoria de casos aquesta solució no és possible, ja que és molt probable que es tracti d’un pis o una casa que no es pugui dividir en dues entitats diferents. En aquests casos pots demanar al jutjat que et compri la teva part de l’immoble aquell titular que hi tingui més interès, que es vengui a un tercer a través d’un professional intermediari o que es vengui mitjançant una subhasta judicial.